Diari del Blai 7d’agost 2011
7d’agost 2011
Vosaltres us recordeu de que és el Wifi?, jo quasi ni me’n recordava perquè sabeu? durant tots aquets dies que hem estat a Irlanda, teniem ordinadors , però no Internet, a no ser que parem a algún lloc i anar a la biblioteca i pagar 6 euros la hora, jo la veritat es que ho faria, però els meus pares els hi sembla una bogeria, només 6 euros eh? i quan per fi vem parar a un port ( en realitat en una boia perquè amarrats al port , costava 6 euros i mig la nit), on hi havia un Club Nàutic, que tenia Wifi gratis i un bar. va ser una altra vegada un canvi radical per la nostra humanitat. Però quan volia alguna cosa del bar, la persona que hi treballava , parlava una mica raro :
- âr^eyouókè(i)
-he… ha… si! yes! no! he.. ciero he… i wanted.. vull dir he… i wánt tyuo chocoleite cot.. hot!hot!
-tu hot cHuclât¿¿
-si! ya!ya!yes..
Ja qui vulgui o tothom pot dir que era una conversa de retrassats : jo em confonia amb el català. castellà. alemany i una mica d’anglès, i ell ves a saber on ha nascut… l’internet tot molt bé, menys un cop que vem anar en Zenon i jo sols, amb la Zodiac i ens vem emportar els dos ordinadors, us els presento: un mini negre que te’l regalen a l’escola amb 8 hores de bateria i un gran (un gran timo), que me’l van regalar els meus pares pel meu aniversari, una oferta del Corte Inglés. Que mai ha funcionat be i quan vem arribar al bar , el meu ordinador anomenat “Gran timo”, no es connectava be a l’Internet, el que passava es que es connectava i es desconnectava, cada dos per tres, i vaig estar a allà 3 hores intentant que arranqués, però no va arrancar. I al cap d’esperar-me una hora no vaig aguantar més i me’n vaig anar amb la Zodiac, sol, sense xaleco , sense la ràdio, amb un motor de 2 caballs, que ens el van regalar, amb un vent en contra molt fort, a buscar la DS i tornar. Però no era tant fàcil com dir-ho, hi havia una boia a l’últim tram del camí amb la que em vaig enganxar i vaig deixar tot obert del motor, cosa que és un error, jo encara no ho entenc molt bé. però el motor segons el meu pare es va “ofegar” i es va morir, però no us preocupeu, va sobreviure després de que una zodiac em rescatés, que era una de les persones que treballava al bar i …
- âr^eyouókè(i)
-he.. si yes ja ja ja…scup! scup!
m’havia empassat aigua amb lo ràpid que anava la seva zodiac i ja no notava el tacte de la meva mà, agafant-me a la seva zodiaci a més hi havia un gos que no parava de llepar-me la mà i tenia unes ganes bojes de deixar-me anar i poder tocar alguna cosa més original, però em vaig haver d’aguantar per la força i a l’arribar pensava que em tocaria algún càstig, però deien que el meu càstig, era l’espant entre cometes “espant” que m’havia fet, i jo sense dir res em vaig ficar al llit dels pares, una manta polar, l’Obri a sobre i la meva Nintendo al davant, eren un d’aquells pocs moments que tot es perfecte.
Acabo de llegir el teu comentari Blai, et deuries espantar molt oi ? Encara que tu façis veure com si tal cosa… Tens uns pares molt raonables.Imprudençia + espant = Raonar les coses, segur que no et passará més.
M’agrada que trobis perfecte,tot l’escalf dels teus,el confort del llit dels pares, la manta, l’Obri , que ja enten de problemes de mar.I en Zenòn suposo que hi devia dir alguna cosa , no?
Blai mirava si deies res despres de tornar de mort a vida…. Explica sense ironies que senties, que pensaves,si eres conçient del primer espant d’ en Zenon, del pare, de la mare després..Explica la felçitat de sentir-te tant estimat de tots…
A l’hospital, dona-ls les grácies,a l àmbulancia els primers que varen córrer a tothom qui et va ajudar…Jo des de aquí els hi dono a tots…