Dijous 1-09-2011

Dijous 1-09-2011

Fa temps , segurament ho sabeu, em vaig desmaiar, per ser més exactes vaig caure dos cops.  Era un dia de pluja, hi havia una tapa de ferro de les clavagueres i va ser allà on vaig caure el primer cop, però em vaig aixecar,  vaig intentar seguir caminant però cada cop ho veia tot més negre i cada cop les cames em pesaven més , fins que vaig caure per segona vegada i em vaig desmaiar. El que veia eren colors que es movien , apareixien i desapareixien i al voltant ho veia fosc. i sentia com punxades molt fredes per tot el cos.

Fins que em vaig despertar,  vaig veure el meu pare que m’estava intentant despertar del desmai i em vaig despertar, ens vem asseure a un banc , em va dir que havia estat 30 segons sense consciència, després el meu germà, va anar a cridar a la meva mare, que estava a dins de la biblioteca, i ella va avisar la ambulància.

La ambulància va tardar una mica, però em van acollir molt bé, em van ficar en una camilla, i d’allà van anar cap a l’hospital. i en van portar a una habitació, després em van fer moltes proves i no parava de venir gent, però lo pitjor va ser quan em van haver de fer una analítica i em van deixar el “catete”  a dins del braç, enganxat amb unes tirites i molts cops quan em movia em feia mal.

Allà hi vaig haver d’estar una nit i la meva mare es va quedar amb mi, em vaig aburrir molt però el meu pare abans d’anarse’n em va portar uns quants llibres, em va deixar el seu bloc de dibuix i el seu millor llapis. vaig fer un dibuix: una carretera , el sol ponent-se i uns arbres.

Cap les 5 em van portar el dinar que per ells era el sopar i a les 9 vaig tornar a tenir gana, la meva mare i jo vem anar a preguntar a l’infermera, i vem anar a una nevera que hi havia I em va deixar triar, vaig agafar un sandwich, un vas de llet, un plàtan i li vaig regalar el dibuix.

Al sopar que m’havien donat, mentres me’l menjava, ens van venir a veure unes persones, hi havia una mare, una filla i una infermera, pel que es veia la mare i els seus fills, que en realitat eren dos bessons, i dos mes, havien viscut dos anys a Espanya , i volien practicar el castellà i com nosaltres voliem apendre l’anglès, ens vem voler fer amics.

Al següent dia al matí, la mare li va portar un tè a la meva mare, poc després va venir el meu pare, exactament a les vuit com havia promés, perquè per alguna cosa és Suís. Llavors la meva mare va presentar el meu pare als nostres nous amics I llavors va venir una doctora i deia que em deixaven a casa i em van treure el ditxós “catete” per fí, vaig esmorzar i el meu pare , la meva mare i jo, ens vem anar a despedir dels amics, i ens em vem anar.

~ per ralphzenon a setembre 5, 2011.