Diaria del Blai 17 de septembre de 2011
fa 3 dies que el josep es a qui,el primer dia ens va convencer a tots de sortir a correr, vem sortir del port i vem seguir recte fins que vem arribar a un arc que el pasarlo la meva mare ja no va poder mes i ens va seguir a peu, nosaltres vem seguir recte, teniem a la esquerra la desemvocadura del riu Shannon, amb el mar, una mica més endavant hi havia un pont que creuaba el riu i vem passar per aquest pont recte i hi havia un tacament d’aigua, rodejat de parets, vem passar pel voltant i més endavant hi havia un camp de fútboli un camp de rugby, hi havia un camí pels voltants i li vem fer la volta i després continuava el camí al costat del mar i una platja on hi havia moltes algues. Nosaltres vem seguir corrent i jo estava bastant cansat, al final d’aquest camí, en Zenon i jo, vem tirar enrera per trobar la nostra mare i tornar cap al barco i el Josep i el meu pare van seguir corrent, al trobar-nos a la nostra mare i ens va animar per seguir endavant caminant direcció a on havíen anat el nostre pare i en Josep, i llavors vem trobar un grup de joves , tots buscant pel terra davant nostre , de cop un agafa una cosa de terra i ho ensenya a tots els altres i crida: “Ho he trobat!”, en català, es van alegrar i van tornar tots en un autobús i se’n van anar, després vem parar en un banc, allà els vem esperar i quan els vem trobar vem tornar i vem fer l’últim spring el Josep, el Zenon i jo i vem còrrer fins el barco. allà em vaig estirar al llit del Josep , m’estava intentant recuperar.
Després de dinar vem fer una gran migdiada i a les 6 de la tarda vem sortir a navegar cap a les illes Aran, a mig camí vaig agafar fred i vaig entrar a dins el barco, hem vaig ficar al llit del Josep i em vai adormit fins l’endemà.
