Blog del Ze (Blai, Zenon, Ralph, Mirian)

Diari del Blai 19-09-2011

ralphzenon — Mon, 19 Sep 2011 17:21:48 +0000

despedida amb el Josep

dia 19

en realitat aquí ja s’e n’ha anat el josep però us explicaré els dos dies que no us he dit, els dos últims:

vem sortir de la primera Illa Aran, la gran i vem anar a la següent, la mitjana, i ens vem quedar allà i no vem sortir, ens vem adormir i el següent dia, al matí , vem pensar d’anar al poble i de pas visitar un fortí de 3.000 anys d’antiguitat, es una mena de “no sé què” fet de pedres, per ells una defense i per a mi una pèrdua de temps.

El port era increïblement solitari, no hi havia cap tipus de barco, al meu pare li encantava perquè no s’havia de pagar. vem menjar uns espaguetis amb una deliciosa salsa d’algues I també una pols de salicòrnia , un invent d’un conegut que tenim , és salada I pot substituir el millor potenciador de gust, la sal I a sobre es una de mes sana.

Després vem tornar a Galwall ,la famosa ciutat . L’ anada a les Illes Aran , va ser una mica xunga , però la tornada va estar bé.

Vem anar a un restaurant, el josep ens va convidar, I al final els pares no en van tenir prou I s’en van anar a pendre una Guinnees la cervesa especial d’Irlanda.

Diari del Blai, Dia 2 amb el Josep

ralphzenon — Sat, 17 Sep 2011 11:34:50 +0000

Dia 2 amb el Josep

Quan em vaig despertar estava al meu llit i em pensava que estàvem a Galway però no , erem a les illes Aran, després vem anar a un amarre i vem sortir a fer un passeig. i vem anar a una mena d’acantilats que hi havia, famosos en aquella illa, després va venir una pluja i ens vem haver d’anar a refugiar en murs de pedra que hi havia per allà, també vem fer una torre , que indicava que hem passat per allà. Jo vaig fer una torre bastant gran, prima i alta, i a sobre tenia una pedra amb forma de cor.

Vem tornar, i vem veure com la marea havia baixat i la distància que hi havia entre el barco era impossible pujar al barco, per culpa de la marea. L’únic que va poder baixar va ser el meu pare, que es va agafar d’una mena de corda i va baixar, gràcies a ell vem poder moure el barco fins davant d’una escala per poder baixar, però tot i així, era una escala vertical molt alta, a la meva mare li va fer bastanta por, al final tots ho vam aconseguir, vem poder entrar al barco i ens vem menjar un estofat gairebé instantani ben calent i jo tenia molta gana però em vaig atipar molt ràpid. LLavors jo vaig mirar una pel.lícula que va baixar la meva mare “Julia i Julie” i em va agradar bastant.

Diaria del Blai 17 de septembre de 2011

ralphzenon — Sat, 17 Sep 2011 11:25:55 +0000

fa 3 dies que el josep es a qui,el primer dia ens va convencer a tots de sortir a correr, vem sortir del port i vem seguir recte fins que vem arribar a un arc que el pasarlo la meva mare ja no va poder mes i ens va seguir a peu, nosaltres vem seguir recte, teniem a la esquerra la desemvocadura del riu Shannon, amb el mar, una mica més endavant hi havia un pont que creuaba el riu i vem passar per aquest pont recte i hi havia un tacament d’aigua, rodejat de parets, vem passar pel voltant i més endavant hi havia un camp de fútboli un camp de rugby, hi havia un camí pels voltants i li vem fer la volta i després continuava el camí al costat del mar i una platja on hi havia moltes algues. Nosaltres vem seguir corrent i jo estava bastant cansat, al final d’aquest camí, en Zenon i jo, vem tirar enrera per trobar la nostra mare i tornar cap al barco i el Josep i el meu pare van seguir corrent, al trobar-nos a la nostra mare i ens va animar per seguir endavant caminant direcció a on havíen anat el nostre pare i en Josep, i llavors vem trobar un grup de joves , tots buscant pel terra davant nostre , de cop un agafa una cosa de terra i ho ensenya a tots els altres i crida: “Ho he trobat!”, en català, es van alegrar i van tornar tots en un autobús i se’n van anar, després vem parar en un banc, allà els vem esperar i quan els vem trobar vem tornar i vem fer l’últim spring el Josep, el Zenon i jo i vem còrrer fins el barco. allà em vaig estirar al llit del Josep , m’estava intentant recuperar.

Després de dinar vem fer una gran migdiada i a les 6 de la tarda vem sortir a navegar cap a les illes Aran, a mig camí vaig agafar fred i vaig entrar a dins el barco, hem vaig ficar al llit del Josep i em vai adormit fins l’endemà.

Diari del Blai 13-9-2011

ralphzenon — Sat, 17 Sep 2011 11:19:06 +0000

Dimarts 13 de setembre de 2011

Hoooola a tots aqui blai escribin als 15 graus centigrats el vent a 30 nusus a comencamens de terdo.

aqui, tambe,esperant a un bell amic Josep Vilanova. o mes conegut com a L’alefant Blanc per limens suroll que feia a cause de no ser el mes elegant I per el seu color permanent de farina ja que es el jefe de una bona fabrica de pa I nois, poca cosa us puc dir mes, ara, ja no se que dir I me cadat mooolt trabat peeero, acabo de comencar…iii…buenooooo………men baig a jugar a la play!!!!

Bé, ara torno a escriure , estem a la nit, la meva mare m’ha confiscat els jocs I m’ha dit que si feia el diari me’ls donaria, iiiii… ja m’he tornat a quedar trebat, ja no sé que dir. La meva mare diu que expliqui coses, però quines coses puc dir…es que Arenys, és un lloc molt millor per viure I no com Irlanda I dient això vull dir que aquí no es pot fer tantes coses, jo només sortia si algú estava animat a jugar a pilota en un camp de fútbol , va I em cau la pilota a l’aigua… mireu era la millor pilota que tenia, però ja m’acostumo … n’hem perdudes moltes de pilotes a l’aigua. També ens van robar la bici…i ja n’hi parlem del temps , només quan fa sol m’obliguen a sortir.

l m’obliguen a sortir.

Josep

ralphzenon — Thu, 15 Sep 2011 16:39:35 +0000

El Josep va arribar ahir a la nit, tot molt bé, moltes gràcies a tots, ja escriurem quan puguem, ara estem sortint cap a les Illes Aran.

Galway

ralphzenon — Thu, 08 Sep 2011 15:35:57 +0000

Ha, ha, si el nostre reporter per excelència és el Blai ,tot i que Cada vegada escriu menys, aviam si els gran també donem notícies de tant en tant, sobretot pels que no teniu facebook, que és on jo penjo fotos i vaig donant la tabarra, amb els meus temes i donant Senyals de vida. Be, el desmai d’en Blai va ser un senyor ensurt, però de moment és creu que és un desmai i prou, sense cap motiu aparent, és veu que de tant en tant passa, però tal com indiqueu vosaltres Carles i Laia, un cop de calor, segur que no era. L’experiència a l’hospital , val a dir que va ser molt positiva, ens van tractar molt bé i tothom molt amable. Ara torna a estar com sempre, amb els seus alts i baixos d’energia com sempre, però res anormal, tots esperem que no és repeteixi mai més una cosa aixi, si pot ser …. Canviant de tema, ara ja fa dos mesos que estem a Irlanda, tot molt bé, però el clima més va dur del qual ens esperàvem. Per navegar la costa oest, molt bé, hi han grans bahies que és pot navegar tranquil.lament sense pràcticament onades i sempre hi ha vent.

És una de les zones menys habiatdes d’Irlanda, sembla per els inclemències del temps, ja que aquesta costa està totalment exposad a l’Atlàntic, i està plena d’ illes i illetes, petites i deshabitades, que al final, quasibé una mica massa , pel nostre gust, i ja tots teniem ganes de veure una mica de ciutat i de civilitazació, doncs com bromejavem… ens seria més pràctic apendre l’idioma dels bens, gavines i vaques que l’anglès…

Però en general, ha sigut tot molt agradable, és pesca molt, bacallà, verats, Crancs …. i els vents són fortets i estables, amb la qual cosa, quasi Sempre sortíem amb un ris posat i ja no tacàvem per res les veles, no tenim pilot automàtic, però ha anat bé.

Vem començar a Wesport i ara Estem a Galway, el Ralph hi ha dies que és desespera una mica, del poquet que hem navegat, segons ell, i te unes ganes boges de sortir…, però va haver d’aguantar un petit “motí a bord “, i va claudicar i ara ja portem unes 3 setmanes quiets a Galway. L’excusa era que encara no tenim lligat del tot les matrícules dels nens al CIDEAD, i teniem que escanejar , enviar documents, preparar coses, mirar on passarem l’hivern, negociar AMB Club nàutic, etc, etc. i Ara mateix ja està tot força lligat, però ara fa mal temps i no és pot navegar. A finals de la setmana que veu, vindre en Josep, i aviam si amb ells podem navegar una mica, ens falta visitar les Illes Aran, que Tenim a només 20 milles, i veure els famosos acantilats de Moher. La ciutat de Galway, és molt alegre i Interessant, i és pot fer passejades molt relaxants, la vida aquí és cara, el menjar, cafès, etc. és més car que Espanya, però navegar, per altra banda, es molt més barat, no hem pagat res d’amarratge en tot l’estiu, Només a Clifden 20 euros per 5 nits. Ah! la bombona càmping gas 25 euros, ara agafarem la gran … en fi, de moment sobrevivim…això si, surts dos horetes al mar i pots pesacar 15 verats …

Intentem Fer horaris i rutines, però al final qui realment mana és el temps, que plou ens quedem a estudiar, etc., que fa sol … Sortim! ja veus ara estem sota la dictadura de la pluja ha, ha.

Dijous 1-09-2011

ralphzenon — Mon, 05 Sep 2011 16:26:18 +0000

Dijous 1-09-2011

Fa temps , segurament ho sabeu, em vaig desmaiar, per ser més exactes vaig caure dos cops. Era un dia de pluja, hi havia una tapa de ferro de les clavagueres i va ser allà on vaig caure el primer cop, però em vaig aixecar, vaig intentar seguir caminant però cada cop ho veia tot més negre i cada cop les cames em pesaven més , fins que vaig caure per segona vegada i em vaig desmaiar. El que veia eren colors que es movien , apareixien i desapareixien i al voltant ho veia fosc. i sentia com punxades molt fredes per tot el cos.

Fins que em vaig despertar, vaig veure el meu pare que m’estava intentant despertar del desmai i em vaig despertar, ens vem asseure a un banc , em va dir que havia estat 30 segons sense consciència, després el meu germà, va anar a cridar a la meva mare, que estava a dins de la biblioteca, i ella va avisar la ambulància.

La ambulància va tardar una mica, però em van acollir molt bé, em van ficar en una camilla, i d’allà van anar cap a l’hospital. i en van portar a una habitació, després em van fer moltes proves i no parava de venir gent, però lo pitjor va ser quan em van haver de fer una analítica i em van deixar el “catete” a dins del braç, enganxat amb unes tirites i molts cops quan em movia em feia mal.

Allà hi vaig haver d’estar una nit i la meva mare es va quedar amb mi, em vaig aburrir molt però el meu pare abans d’anarse’n em va portar uns quants llibres, em va deixar el seu bloc de dibuix i el seu millor llapis. vaig fer un dibuix: una carretera , el sol ponent-se i uns arbres.

Cap les 5 em van portar el dinar que per ells era el sopar i a les 9 vaig tornar a tenir gana, la meva mare i jo vem anar a preguntar a l’infermera, i vem anar a una nevera que hi havia I em va deixar triar, vaig agafar un sandwich, un vas de llet, un plàtan i li vaig regalar el dibuix.

Al sopar que m’havien donat, mentres me’l menjava, ens van venir a veure unes persones, hi havia una mare, una filla i una infermera, pel que es veia la mare i els seus fills, que en realitat eren dos bessons, i dos mes, havien viscut dos anys a Espanya , i volien practicar el castellà i com nosaltres voliem apendre l’anglès, ens vem voler fer amics.

Al següent dia al matí, la mare li va portar un tè a la meva mare, poc després va venir el meu pare, exactament a les vuit com havia promés, perquè per alguna cosa és Suís. Llavors la meva mare va presentar el meu pare als nostres nous amics I llavors va venir una doctora i deia que em deixaven a casa i em van treure el ditxós “catete” per fí, vaig esmorzar i el meu pare , la meva mare i jo, ens vem anar a despedir dels amics, i ens em vem anar.

Diari del Blai 7d’agost 2011

ralphzenon — Thu, 11 Aug 2011 15:17:38 +0000

7d’agost 2011

Vosaltres us recordeu de que és el Wifi?, jo quasi ni me’n recordava perquè sabeu? durant tots aquets dies que hem estat a Irlanda, teniem ordinadors , però no Internet, a no ser que parem a algún lloc i anar a la biblioteca i pagar 6 euros la hora, jo la veritat es que ho faria, però els meus pares els hi sembla una bogeria, només 6 euros eh? i quan per fi vem parar a un port ( en realitat en una boia perquè amarrats al port , costava 6 euros i mig la nit), on hi havia un Club Nàutic, que tenia Wifi gratis i un bar. va ser una altra vegada un canvi radical per la nostra humanitat. Però quan volia alguna cosa del bar, la persona que hi treballava , parlava una mica raro :

- âr^eyouókè(i)

-he… ha… si! yes! no! he.. ciero he… i wanted.. vull dir he… i wánt tyuo chocoleite cot.. hot!hot!

-tu hot cHuclât¿¿

-si! ya!ya!yes..

Ja qui vulgui o tothom pot dir que era una conversa de retrassats : jo em confonia amb el català. castellà. alemany i una mica d’anglès, i ell ves a saber on ha nascut… l’internet tot molt bé, menys un cop que vem anar en Zenon i jo sols, amb la Zodiac i ens vem emportar els dos ordinadors, us els presento: un mini negre que te’l regalen a l’escola amb 8 hores de bateria i un gran (un gran timo), que me’l van regalar els meus pares pel meu aniversari, una oferta del Corte Inglés. Que mai ha funcionat be i quan vem arribar al bar , el meu ordinador anomenat “Gran timo”, no es connectava be a l’Internet, el que passava es que es connectava i es desconnectava, cada dos per tres, i vaig estar a allà 3 hores intentant que arranqués, però no va arrancar. I al cap d’esperar-me una hora no vaig aguantar més i me’n vaig anar amb la Zodiac, sol, sense xaleco , sense la ràdio, amb un motor de 2 caballs, que ens el van regalar, amb un vent en contra molt fort, a buscar la DS i tornar. Però no era tant fàcil com dir-ho, hi havia una boia a l’últim tram del camí amb la que em vaig enganxar i vaig deixar tot obert del motor, cosa que és un error, jo encara no ho entenc molt bé. però el motor segons el meu pare es va “ofegar” i es va morir, però no us preocupeu, va sobreviure després de que una zodiac em rescatés, que era una de les persones que treballava al bar i …

- âr^eyouókè(i)

-he.. si yes ja ja ja…scup! scup!

m’havia empassat aigua amb lo ràpid que anava la seva zodiac i ja no notava el tacte de la meva mà, agafant-me a la seva zodiaci a més hi havia un gos que no parava de llepar-me la mà i tenia unes ganes bojes de deixar-me anar i poder tocar alguna cosa més original, però em vaig haver d’aguantar per la força i a l’arribar pensava que em tocaria algún càstig, però deien que el meu càstig, era l’espant entre cometes “espant” que m’havia fet, i jo sense dir res em vaig ficar al llit dels pares, una manta polar, l’Obri a sobre i la meva Nintendo al davant, eren un d’aquells pocs moments que tot es perfecte.

Clifden

ralphzenon — Sat, 06 Aug 2011 17:29:21 +0000

Aqui estem de paseitx per el mon de les ovelles. Hi ha molts. Beeeeeeeeeeeeeeee! De moment estem en una boja i en aquet poblw ens volen cobra alguna cosa. Ancara estem negocian pero no sera mes de 5 E al dia pero intentare fer un “Deal” de 20 la setmana. m’han dit tambe vui dir el pare del damien m´ha dit que la trampa dels llagostes ,crancs i el qui vulgui venir s’ha de llenca prop dels morts que tenen ja un parell d’anys que hi son. On creix la herba. Aquet vell pirata m´ha dit que just la setmana passat ha tret un de 9 pounds. El pound es mes o meyns 400 grams. Aixo fa un bogavante “Lobster” de 3kilos i mitg. Vell mentiros, ptijor que les ovelles, beeee.De moment estem be i la cosa rulla. Ahhhhhhhhhhhhhhsurtel sol!!!!!!!!

Diari del Blai Diumenge 17 de juliol de 2011

ralphzenon — Thu, 04 Aug 2011 11:27:49 +0000

Diumenge 17 de juliol de 2011

Si, un altre cop igual, aixercar-nos , esmorzar, entretenir, anglès, dinar i Wii o a vegades sessió de cine. Però avui ho hem intentat de fer-ho diferent: jo i en Zenon, més ben dit jo, havia intentat fer un dia de Wii, al matí, m’he llençat sobre el meu pare per demanar-li un dia de Wii, en realitat en Zenon ho havia de haver fet a la mami, pero això ,que sóc un innocent , m’ho havia cregut, i en Zenon en contes de tirar-se, se’n va ràpid al sofà i s’estira. Ell es pensava que el meu pare em donaria una bofetada al llançar-m’hi al damunt, però ha tingut un error de càlcul i senzillament només m’havia dit : NO. Però és igual, d’aquí a poc jugarem a la Wii i a part d’això, colegues ja s’ha acabat. No hi ha hagut res més interessant que això.

A no ser que voleu que us digui que s’en està acabant el menjar, no tenim estufa, fa un fred que pela, amb un vent i sense sol. I per culpa d’això se’ns està acabant també la bateria del 2,20 i si esteu aborits coleges no aneu a pescar el Wali, eh! Millo un barat… PERQUE AQUET CONTE SA ACABAT

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!